Vilafranca camina cap a un model de ciutat intel·ligent centrat en la ciutadania

Vilafranca camina cap a un model de ciutat intel·ligent centrat en la ciutadania, amb la idea de premiar el voluntariat i el consum responsable.

La capital de l’Alt Penedès està aplicant projectes vinculats al concepte de ciutat intel·ligent o ‘smart city’ des de fa anys. En l’àmbit operatiu trobem el sistema de pilones que controla l’accés a l’illa de vianants del centre o els semàfors volumètrics que s’han anat instal·lant a la ciutat. Però, d’altra banda, Vilafranca ha estat “una de les primeres ciutats a aplicar el paradigma ‘smart city’ a l’energia”, amb el desenvolupament del projecte Vinyes per calor i la voluntat de consolidar el districte de calor de La Girada, pel qual diversos equipaments de la zona se subministraran d’energia a través de la caldera de biomassa situada a l’Arxiu Històric Comarcal.

Després dels bons resultats que estan obtenint aquestes mesures, la ciutat tendeix cap a un model d’ ‘smart city’ centrat en la ciutadania. Com explica el regidor de Planificació, Innovació i Acció territorial Francisco Romero, els propers projectes persegueixen la idea de buscar incentius pels ciutadans que més estalviïn en el consum d’energia i que dediquin el seu temps al voluntariat. A canvi, podrien aconseguir una mena d’ “abonament social”.

Tornant a les mesures operatives del paradigma ‘smart city’, la ciutat ha anat perfeccionant el sistema d’accés a l’illa de vianants. Funciona amb pilones de sortida, que sempre baixen quan detecten la presència d’un vehicle, i pilones d’entrada, amb horaris establerts i comandaments personalitzats. Els del veïnat obren el carrer que els afecta directament mentre que els vehicles d’emergències i serveis disposen d’un comandament que obre tota la illa. El sistema està controlat de forma centralitzada. De manera que si hi hagués qualsevol emergència, les pilones es podrien desactivar a distància des d’un quadre de control.

Pel que fa als semàfors, els detectors volumètrics que s’han anat instal·lant reprogramen la seqüència de temps de la cruïlla i s’adapten a la demanda de la circulació existent. Es van començar a instal·lar l’any 2013 al carrer de Cal Bolet i el de la Paloma i ara ja n’hi ha a altres indrets com Mísser Rufet, Cid i Avinguda d’Europa. Sempre són cruïlles on un dels carrers té un volum de circulació molt superior a l’altre. La intenció de l’ajuntament és anar substituint els semàfors antics pels volumètrics, sempre que les característiques de la cruïlla ho reclamin. Segons el regidor, els semàfors volumètrics ha permès un estalvi de temps d’entre un 5 i un 10% pels vehicles i els vianants.

Font: rtvvilafranca.cat [3]